Catalunya acaba de sortir d’una sequera històrica, la més severa i perllongada registrada, que s'estén durant tres anys i afecta més de la meitat del territori. Aquesta crisi hídrica, agreujada pel canvi climàtic, amenaça els recursos hídrics, les conques fluvials i les reserves dels embassaments, precipitant una situació crítica en el consum d'aigua i la disponibilitat de precipitacions. En els últims anys, la manca de pluges sostingudes i l'esgotament de les reserves als embassaments han obligat a la implementació de mesures restrictives en el consum d'aigua, afectant tant l'agricultura, un sector vital per a l'economia catalana, com l'abastament domèstic and la intenció de garantir l'abastament bàsic, però tenen conseqüències econòmiques i socials significatives. Són les pluges recents un alleujament real o un miratge que ens distreu de l'aridització. Hem superat la sequera, però encara ens trobem en una profunda crisi hídrica.

La urgència és evident: per garantir una governança sostenible a Catalunya, cal una transformació radical en la gestió dels nostres recursos hídrics. Això implica implementar estratègies que maximitzin l'eficiència i la conservació de l'aigua, invertir en infraestructures innovadores per a la reutilització i la dessalinització, modernitzar els sistemes de regadiu i promoure pràctiques agrícoles que respectin el nostre entorn.